el sol

Dimecres, 11 de novembre, i a Faenza després de molts dies ha ixit el sol. Es un gran dia, un dia bonic. He ixit de treballar i no he pogut evitar sentar-me a les escalinates de la plaça principal sols per recordar la sensació de quan el sol s´acarona en la cara. Sols per recordar qué es sent quan apenes pots obrir els ulls per l´excesiva llum. Que afortunats som en Espanya!!quantes hores de sol cada dia. Aquesta sensació val milions...
Cada raig m´acaricia i em fa sentir relaxada, el soroll d´una màquina que perfora la terra a escasos 300 metres m´està llunyà porque he aconseguit evadir.me del que no m´interessa i en aquest moment no m´interessa recordar la por que em dona pensar en qué serà de la meva vida d´ací uns mesos o la por que em dona no tornar als mitjans de comunicació que es on, realment, vull estar. Em dona por que s´acaben les idees, les paraules i els somriures. Em dona por que s´acaben les mans voluntaries i que no hi hajen veus crítiques a Berlusconi. Em dona por perdre una batalla....però tot aixó en aquest moment, no m´interessa.