NYAM NYAM

Treballar en un restaurant té les seves coses, una d´elles es que et convertix en una persona observadora, que no tafanera. Si jo ja ho era, ara ho sóc més. Veient a la gent menjar, s´apren d´ella, de les persones, de com son i de com es comporten.
Jo me solc encarregar d´una sala on hi ha moltes taules per a dos persones, la sala 'Música', es diu així, ambientada en estil antic i medieval i molt íntima. Es senten moltes parelles i m´agrada vore com es comporten l´un amb l´altre, com es miren. Com alguns son capaços de passar tot el sopar sense soltar-se la mà, (quina enveja sana la meva), i com compartixen el menjar. M´agrada, la mirada tímida d´ella. La baixa poc a poc avergonyida, mentre ell somriu i es sent afortunat.

Després están les parelles de gent més major en les que jo distinguisc entre dos tipus. Aquelles en les que els pantalons els porten ells i aquelles en les que son elles, indiscutiblement, qui porten "la batuta". Algunes voltes ell es quasi quasi un dictador i ella simplement calla (ja ho té molt vist). En una ocasió va vindre un "tipo" que volia fesols, de més de 50 plats que hi ha a la carta, el cuiner li va tindre que fer un plat especial. Ell va montar el quadro i ella res de res, quina llàstima!

Després estàn elles, les manipuladores, que ho controlen tot a casa i que sols falta que li tallen la carns a trossets. Mengen mentre miren de reüll els plats de la resta de la gent, parlen parlen i parlen (no escolten) i somriuen sense dixar de mirar. ...es un somriure extrany, del que mai saps si et pots fiar. Quan t´arrimes a pendre els plats buits tels donen elles directament i tu estàs apunt de dir : "Vols vindre a escurar?"

Hi ha també un altre tipus de persona molt nerviosa, ixa que mai està queta, quasi maniàtica que reordena els cuberts, agarra el got i el torna a dixar, gira la tovalleta i parla amb la carta de vins entre les mans. I, per una altra part, sobre tot els caps de setmana, venen italianes plusquamperfectes i ben vestides que no mengen absolutament res, demanen plats per a dos i així menja sempre ell i no es nota que el plan no està tocat.

També estàn els grups de xics o xiques insoportables (jo tb mhe comportat així) que venen a fer soroll, de festa, son grans taules on quan parles ningú t´escolta. I per últim, els 'tocanassos'...ixos al que no li acertes res i encara els has de somriure i disculpar-te...me cague en els bons modos i en alló de que el client sempre té la raó!
Es cert que tots podem tindre una faxada i ensenyar el que volem, però així com a Gran Hermano no es pot fingir 24 hores, a taula també et delates.
"Dime cómo comes y te diré quién eres"