HISTORIETES DESDE ITALIA


A voltes es necessari ampliar un poc la mirada o, valta la redundància, ampliar la perspectiva per a entendre que les coses no son com son i ja està. Que hi ha solució per a quasi tot i que en la vida es qüestió de prioritzar. Estic a Faenza, en Italia. Una ciutat d´uns 60.000 habitants a mitja horeta de Bolonia i ací, hiha un respete increible en tot alló que es referix al tràfic i a la circulació. Per començar dir que tots van en bicicleta, a pesar del fred (desde que estic aci no hem superat els 12 graus), es mouen en bici. Es genial cada volta que veig a persones de més de 60 anys, tant homes com dones, en bici amunt i avall amb les seves bosses de pa, els periòdics, la compra o el que siga. I mares amb xiquets ben menuts en la bici xicoteta i darrere delles, es increíble. Fins i tot jo, ja m´he fet enm una bici i vaig pedalejant al treball, a la biblioteca o a comprar. Tenen més habilitat que jo perque encara no controle alló d´anar carregada i portar la bici en una sola mà....snif snif....

El que més m´impresiona es que les bicis son les que manen i els cotxes tenen un respecte, com deia, per aquest transport de dues rodes. Cada carrer té pintades unes línies que simulen un carril bici, sense escalons, i per ahi van caminants i ciclistes, la gent està acostumada a fer les coses així i al centre no es pot accedir en cotxe, sols en bicicleta. Si fa fred s´abriguen i si plou agarren paraigües, que també ho he vist, alló de pedalejar amb paraigües....increible!

Ja podrien pendre exemple algunes ciutats o més bé, alguns polítics i ciutadans, perque com veieu, existixen aquest tipus de ciutats. Es molt agradable caminar amb tràfic moderat, sense problemes per a aparcar i sense colapses que mai acaben.

Per la resta, som prou pareguts, segons el que he vist fins ara, sols que hi ha que traslladar els horaris generalment una hora abans. Mengen abans, es posen abans a treballar, s´alcen més prompte i tanquen tot una hora abans. Al principi es difícil d´entendre. Clar, anar a comprar a les set i que estiga tancat no era normal per a mi, o a la una de migdia, en Espanya no existix. Ací si, i es cert, que el temps s´aprofita molt, perque tens una vesprada molt llarga en la que dona temps per a fer tot. I el matí, si et saps organitzar, també.

El que es realment caotic per a mi es la gran quantitat de formes diverses de pasta que existix i pijor encara, les salses per a la pasta. Estic treballant en un restaurant i ho porte tot molt bé excepte aixó. Estic acostumada als macarrons i els espaguetis, a molt apurar, tortellini, no? Mare meva, capellacci, capelleti, parpadelle, tortelli, tagliolini....més de cent formes diverses....entenc a la gent, sé el que me diuen i inclús explique el que porta cada plat de pasta, però després quan en la cuina em donen dos o tres plats de pasta i he de portar-ho a la taula, la major part de les voltes son els comensals els que identifiquen el que han demanat a les meves mans primer que jo entenga el que porte....realment complicat. Bó, però complicat.

Trobe molt a faltar, aixó d´ixir de festa perque ací tanquen molt prompte i ja he enviat a "fer la mà" a un parell de persones en italià....clar, si tinc mala llet també la tinc ací.....jeje.....una abraçada ben forta desde la Bella Italia.

2 comentarios:

Anónimo dijo...

¿¿hay que decir que los italianos son babosos, o que tu sonrisa les ha cautivado??jajjajaja

Anónimo dijo...

respuesta...que los italianos son babosos..porque lo de la sonrisa....

Publicar un comentario

Te agradezco tu visita y me gustarìa que me dejaras un comentario. No lo hagas anonimamente, dime quien eres, asì es màs fàcil. Gracias.